El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, l’artista, Annette Messager, i els comissaris de la mostra han presentat l’exposició ‘Annette Messager. Púdic-Públic’, acompanyats per Juan Merino, director de la Xarxa Comercial València i Balears del Banc Sabadell; Marie-Cécile Le Luec, directora de l’Institut Francés València; Joël Girard, agregat cultural de l’ambaixada de França a Espanya; i Philippe Grimminger, representant de la Successió Julio i Roberta González.
L’artista serà la primera dona en quinze edicions a rebre el dijous 5 de juliol el Premi Julio González, un guardó que ha reconegut artistes com Cy Twombly, Anish Kapoor, Markus Lüpertz o Jasper Johns.
“L’exposició recull els últims 20 anys de trajectòria de l’artista francesa, l’obra de la qual destaca per una sòlida actitud crítica, un manifest feminista evident i per bussejar en la ment humana”, ha destacat el director de l’IVAM sobre l’exposició, que reuneix principalment instal·lacions multimèdia, dos de les quals són de gran format, juntament amb dibuixos i escultures.
El títol de l’exposició, ‘Púdic-Públic’, ja anuncia el caràcter ambigu de l’obra d’Annette Messager, que se situa “entre l’aspecte poètic i l’aspecte polític, entre la rialla i l’espant”, ha explicat José Miguel G. Cortés. “El ‘Públic’ podria fer referència al sexisme, el racisme i l’homofòbia de gran part de la societat, mentre que el ‘Púdic’ al·ludeix a aspectes ocults, màgics i misteriosos de les seues obres”, ha matisat.
L’artista s’apropia en les seues instal·lacions d’elements com ara llapis, peluixos o coixins i teixits com ara llanes, teles o cordes, vinculats amb l’aspecte femení, la qual cosa l’ha situat en plantejaments feministes; una etiqueta que la mateixa Annette Messager rebutja. “No m’agraden les exposicions de dones artistes, evite participar-hi perquè és com si ens ficaren en un nou gueto. Jo vull exposar amb bons artistes, ja siguen homes o dones, o transsexuals; no m’agraden les categories”, afirma contundent.
Messager pertany a la generació convulsa de Maig de 1968, amb la qual comparteix l’actitud crítica i que reconeix com “un moviment molt important”. En aquest sentit, l’artista ha assenyalat que “en contraposició amb el lema de Maig del 68 de «Prohibit prohibir», ara vivim en una societat plena de prohibicions. Som menys lliures que fa vint anys. Ara està prohibit envellir i d’ací a poc estarà prohibit morir. No obstant això, l’art continua sent un àmbit de llibertat”, ha postil·lat.
Les obres de l’exposició generen habitacions i grups temàtics en un recorregut que evita la linealitat, “passant de les obres més bigarrades a les més senzilles”, segons ha comentat el director i comissari de la mostra, que inclou instal·lacions com ‘Motion/Émotion’ (2010-12), uns cavallets de fira en moviment dels quals pengen objectes com un tutú entrellaçat amb una perruca, o ‘Sleeping deepred’ (2018), l’obra més recent que s’ha mostrat en l’IVAM, un sac de dormir encoixinat que ens recorda els seus dibuixos d’úters.
El dijous 5 de juliol, a les 19 hores, l’artista conversarà amb la crítica d’art Élisabeth Lebobici, i a les 20 hores rebrà el Premi Julio González de mans del conseller de Cultura, Vicent Marzà, abans d’inaugurar oficialment la mostra.
- Te recomendamos -
