‘Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976’; una mostra antològica de l’escultora valenciana Ángeles Marco; un projecte específic vinculat a les falles d’Anna Malagrida, i l’exposició ‘Habitar el Mediterrani’, composta per obres procedents del Louvre, el MACBA, el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols o dels Museus Capitolins de Roma, seran les propostes expositives de l’IVAM per a la pròxima tardor-hivern.
El 13 de setembre s’inaugurarà ‘Espanya. Avantguarda artística i realitat social. 1936-1976’, títol que es va donar a l’exposició que representava Espanya al pavelló internacional dels jardins de la Biennal de Venècia en 1976. L’IVAM conserva prop de 40 obres d’aquella mostra signades per Picasso, Miró, Josep Renau, Eusebio Sempere, Antonio Tàpies, Equip Crònica, Eduardo Arroyo, Andreu Alfaro o Alberto Corazón. Una col·lecció que s’ha convertit en fonamental per a comprendre la producció artística a l’Estat espanyol durant el segle passat.
Podran veure’s obres que van estar a l’Exposició Internacional de París en 1937 i els avantguardistes a l’exili, fins als plantejaments més recents, vinculats a l’art conceptual, passant per les tendències pròximes al pop i el realisme social. Açò va contribuir a la construcció d’un nou relat de la història de l’art d’Espanya durant aquells 40 anys i va determinar el que s’assumeix en l’actualitat.
Posteriorment, el 27 de setembre, una selecció d’escultures, dibuixos i material d’arxiu inèdit de la valenciana Ángeles Marco (València, 1947-2008) s’instal·laran a la Galeria 7 en una mostra antològica sota el títol ‘Ángeles Marco. Vertigen’. Fins al 6 de gener de 2019 podran veure’s les creacions d’una de les artistes que van protagonitzar la renovació de l’escultura a Espanya entre els 80 i 90 del segle XX.
D’aquesta manera, l’IVAM, dins de la seua línia de donar visibilitat a les veus femenines que s’han mantingut al marge del discurs historiogràfic oficial, presenta una gran exposició antològica dedicada a aquesta creadora fonamental.
Anna Malagrida (Barcelona, 1970) desenvoluparà un projecte específic per al museu vinculat amb les Falles, “On van anar les cendres?”. Malagrida se servirà de les cendres com un element que està al marge de la festa però que és la representació del que una vegada va existir, i el compararà amb la fotografia.
Entre el 25 d’octubre i el 24 de febrer de 2019, a través d’aquesta exposició, podrà descobrir-se la noció de rastre i empremta, que naixen de l’observació del procés de recollida de les cendres de les Falles i els seus actors: agents de neteja, conductors de camions, empleats d’abocador, que, a través dels seus relats, donaran una nova forma a l’experiència de la festa.
El 28 de novembre arribarà l’última exposició de l’any, ‘Habitar el Mediterrani’ , que podrà visitar-se fins al 14 abril de 2019. Ideada per Jose Miguel G. Cortés i desenvolupada pel doctor en Arquitectura i professor Pedro Azara, està dedicada a les formes de vida en l’àmbit geogràfic i cultural mediterrani.
A través de la disposició d’obres de diferents èpoques i procedents de col·leccions privades i centres museístics de referència com el Louvre o els Museus Capitolins de Roma, s’hi abordarà el concepte d’estructurar l’espai i “viure’l”. El projecte se centra en grans assentaments urbans i ciutats, sovint portuàries, per exemple, la polis grega es configurava no com una manera d’habitar l’espai, sinó com una manera d’ordenar la vida comunitària.
- Te recomendamos -
