El passat dissabte al matí va tenir lloc, al local social de Sant Martí Sacalm, la presentació del nou número de la Revista de Girona, el 308, corresponent als mesos de maig i juny, que acaba de sortir al carrer amb un dossier coordinat per la periodista Lluïsa Fuentes, dedicat als pantans gironins. Sota el suggeridor títol «L’aigua domesticada», es fa un repàs de la història i la funcionalitat dels pantans gironins, coincidint amb la commemoració del cinquantè aniversari de la posada en marxa del pantà més destacat: el de Susqueda.
El vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira; l’alcaldessa de Susqueda, Eva Viñolas; el director de la Revista de Girona, Gerard Bagué, i la coordinadora del dossier, Lluïsa Fuentes, van ser els encarregats de dur a terme aquest acte, que va comptar amb la presència de veïns, de periodistes que han participat en la redacció del dossier i d’alguns testimonis que van viure en primera persona la construcció del pantà de Susqueda i van haver d’abandonar les seves cases.
Cinquanta anys de pantans. El dossier que encapçala aquest darrer número de la Revista de Girona posa l’atenció en la història, les característiques i la funcionalitat dels pantans a les comarques gironines, tot aprofitant el fet que enguany es commemoren els cinquanta anys de la inauguració del pantà de Susqueda, el més gran de les comarques gironines i descrit pels experts com una obra d’enginyeria excepcional.
Durant la dècada dels seixanta, a les comarques gironines, es va idear un modern sistema de pantans per solucionar el problema d’abastament d’alguna població de la demarcació i de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Havia de servir també per posar fi a les dramàtiques riuades que històricament havien afectat principalment la ciutat de Girona, per produir part de l’electricitat de Girona i la Costa Brava i per assegurar els regadius de la plana empordanesa. Però la pregunta que planteja la periodista Lluïsa Fuentes en aquest dossier és si el preu que van pagar els gironins per ser solidaris no va ser excessiu: centenars de persones van haver d’abandonar casa seva a canvi d’indemnitzacions que molts consideren insuficients, i el Ter també en va sortir malparat, ja que el projecte de transvasament cap a Barcelona va ser polèmic.
Amb aquest dossier, compost d’una desena d’articles, escrits pels periodistes Lluïsa Fuentes, Raül Muxach, M. Teresa Garcia, Àlex Hernàndez, Elisabet Don i Mònica Garcia, desglossa tota la informació que s’ha pogut recollir al respecte amb l’objectiu de donar a conèixer la importància que tenen aquests embassaments tant en la història com en el present gironí.
Altres temesAquest número de la Revista de Girona inclou diferents temes relacionats amb la història i l’actualitat cultural i social de les comarques gironines. En destaca l’entrevista al gestor i productor teatral Salvador Sunyer; el «perfil» de Miquel Calsina, prevere amb vocació periodística; el reportatge sobre «Olot, capital mundial del patinatge artístic», i dos reportatges més sobre art (com l’escrit per Montse Gispert-Saüch sobre Pichot a Cadaqués o el redactat per Sebastià Goday i protagonitzat per l’artista Montserrat Costa).
- Te recomendamos -
