El vicepresident primer de la Diputació, Miquel Noguer, ha participat en la commemoració del desè aniversari de la col·locació i inauguració de l’escultura de bronze dedicada a Jacint Verdaguer al santuari de la Mare de Déu del Mont, elaborada per l’artista olotí Joan Farrés. L’acte també ha comptat amb la participació de Pere Macias, expresident de la Diputació de Girona i exsenador; Jordi Xargay, president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany; Joan Espona, president del Consell Comarcal de la Garrotxa; Joan Fàbregas, alcalde d’Albanyà; Josep Serra, president del Patronat del santuari de la Mare de Déu del Mont; Jordi Mascarella, filòleg, i diversos alcaldes de la zona.
Durant l’acte, Miquel Noguer ha lloat la figura de Jacint Verdaguer, així com la tasca realitzada pel Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont per mantenir viu el llegat del reconegut poeta osonenc.
Jacint Verdaguer i el MontArran d’una estada al Vallespir, el 1880, Jacint Verdaguer va començar el seu segon poema major èpic: Canigó. Llegenda pirenaica del temps de la Reconquesta. Per fer-ho volia observar el paisatge i, al marge del Canigó, va pujar al Puigmal, l’Aneto i la Pica d’Estats. Li mancava, però, una visió diferent, que va trobar quan li van parlar del Mont. El juliol de 1884 va arribar en tren a Girona i en cotxe de cavalls a Banyoles, on es va retrobar amb els seus amics Josep Franquet i l’apotecari banyolí Pere Alsius. Una setmana després, per Besalú, Beuda i Sous va pujar al Mont, on va ser acollit per mossèn Josep Comadevall. La visió del paisatge i la pau de l’estada el van marcar per sempre. Des del santuari de la Mare de Déu del Mont, amb una visió diferent, va culminar Canigó, però també va escriure L’ermita del Mont i diverses poemes, entre el quals hi ha el goig «Cobla a la Mare del Déu del Mont». Va ser una estada d’un mes i mig i, l’estiu següent, hi va tornar. Príncep dels poetes catalansMossèn Cinto Verdaguer va néixer a Osona i va morir a Vallvidrera el 1902. Va ser capellà i va ser poeta. Com a capellà va patir temps convulsos i dolorosos en la seva maduresa, però com a poeta va aconseguir el reconeixement del públic, i les seves obres han perviscut amb el pas dels anys. No va ser, doncs, una casualitat que el bisbe Torres i Bages, a qui tant va influir, el coronés com el «príncep dels poetes catalans».
Mare de Déu del MontEl santuari de la Mare de Déu del Mont el va fer construir l’abat Bernat a partir del 1311 sobre el pic de la serra del Mont. Venera la Verge Maria, que ha esdevingut patrona de l’Empordà i també del bisbat de Girona.
- Te recomendamos -
