El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha visitat avui el monestir de Sant Llorenç de Sous, amb motiu de la celebració de la festivitat de Sant Llorenç. L’acte també ha comptat amb la presència del bisbe de Girona, Francesc Pardo; l’alcalde d’Albanyà, Joan Fàbregas; l’alcalde de Lladó, Joaquim Tremoleda; l’alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixach; Lluís Bayona, cap del Servei de Monuments de la Diputació, i el rector del santuari de la Mare de Déu del Mont, Jordi Font.
Història del monestirSant Llorenç de Sous apareix esmentat per primera vegada l’any 871, amb el nom Sant Llorenç del Món, com una cel·la monàstica dependent de Sant Aniol d’Aguja. Al segle XI, ja com a abadia benedictina plenament independent, Sant Llorenç esdevé un monestir important dins del comtat de Besalú, del qual rep donacions i privilegis. Aquest context favorable permet a la comunitat engrandir progressivament el monestir, en un procés que culmina, al segle XIII, amb la construcció del claustre. Al segle XIV, coincidint amb la crisi econòmica general del país, comença un període de decadència que s’agreuja com a conseqüència dels terratrèmols que van afectar el Pirineu català a l’entorn del 1427-1429. Després dels terratrèmols, aquest conjunt monumental va quedar abandonat i enrunat. Tot i així, una part va funcionar com a església parroquial de la petita població de Sous, funció que va mantenir fins després de la Guerra Civil. La parròquia va patir un abandonament i una destrucció progressius, que van durar fins a començaments dels anys vuitanta. L’acció restauradora es va iniciar durant aquesta dècada.
La restauracióL’acció restauradora es va iniciar a mitjan anys vuitanta amb la realització de tasques puntuals de desbrossament, per part de diversos particulars i entitats, i l’inici de la restauració de la coberta de l’antiga parròquia. Ateses les grans dimensions del monument, des de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, a instàncies del desaparegut polític Joan Saqués i Roca (que va ocupar càrrecs públics en totes dues institucions), es van emprendre un seguit de camps de treball per desenrunar el monestir, sota direcció arqueològica, que van finalitzar a finals dels anys noranta. Paral·lelament, el Servei de Monuments de la Diputació de Girona hi va fer les primeres intervencions de consolidació i restauració. Durant els anys següents, la Diputació va continuar l’actuació restauradora amb petites inversions encaminades a impedir que l’obra caigués en l’abandó. Va ser durant aquesta etapa quan es va acabar d’adequar l’església. Finalment, després d’un breu període de pausa, a partir de la signatura, l’any 2007, d’un conveni de cessió entre el Bisbat de Girona i la Diputació, les tasques de restauració i consolidació es van reprendre, amb més mitjans econòmics i humans, i amb la clara voluntat d’adequar el conjunt per poder-lo obrir al públic. Paral·lelament, també es van accelerar les intervencions arqueològiques, que han fet possible conèixer més bé la història d’aquest monestir. Concretament, les actuacions restauradores van consistir a adequar cadascuna de les parts del conjunt, a mesura que s’hi excavava, per permetre’n la visita. En primer lloc, es van finalitzar els treballs en l’àrea de l’antiga església romànica, l’any 2002. En segon lloc, es va intervenir a la zona del claustre, on es va refer la teulada de la volta de l’ala nord (l’única que es conservava), alhora que s’adequava el claustre per a la visita. La darrera fase de restauració la va dur a terme principalment la brigada del Servei de Monuments, i va consistir en el desmuntatge de la darrera fase constructiva de la rectoria, del segle XIX, per recuperar la sala del dormitori dels monjos. Aquesta era una obra majoritàriament d’època gòtica, amb grans arcades ogivals i coberta de fusta, tot i que a la part inferior dels murs es detecten importants preexistències que denoten que en la seva forma original era un edifici romànic. Alhora, es va separar aquest element de l’annex del segle XIII (tots dos formaven l’església contemporània), de manera que l’annex es manté com a temple parroquial, mentre que les dependències dels monjos es van convertir en una sala polivalent. Finalment, es van recuperar tres arcades d’una galeria del claustre, reproduïdes d’acord amb els elements originals conservats als museus i algunes fotografies antigues en què encara s’observava aquest element.
Les intervencions més destacades dutes a terme van girar al voltant de la recuperació de l’església monacal romànica de tres naus i del claustre, d’una banda, i de la restauració completa de l’església de Sant Llorenç i la sala capitular, de l’altra. A més, es va senyalitzar la zona amb panells informatius. Actualment, el conjunt monumental està obert al públic, que pot visitar una de les meravelles del romànic català i fer-se una idea de com era la vida monàstica en l’edat mitjana.
Normal
0
21
false
false
false
CA
X-NONE
X-NONE
/* Style Definitions */
table.
MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
- Te recomendamos -
