L’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), juntament amb la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, ha organitzat una sèrie d’actes per a commemorar el 150 aniversari de la creació del Jardí Provincial d’Aclimatació, origen de l’actual institut agrari, amb la col·laboració de la Reial Societat d’Agricultura i Esports, la Real Societat d’Amics del País de València i l’Ajuntament de València.
Al seu torn, la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient ultima una proposta de llei que el seu objectiu és crear un nou marc general i global que regule la coordinació del coneixement agroalimentari generat en la Comunitat Valenciana i actualitze el règim jurídic de l’IVIA.
Com ha apuntat la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, “hem volgut donar-li amb aquesta llei un marc més ampli a l’IVIA en el qual parlem d’una estratègia agroalimentària valenciana pròpia, basada en el coneixement, en la investigació, en la transferència d’aqueix coneixement al sector i enfocada a respondre a les necessitats i exigències de la societat” i a desafiaments del món global com és el canvi climàtic.
Les activitats, com ha explicat Cebrián en un desdejuni informatiu, començaran el 16 d’octubre, Dia Mundial de l’Alimentació, en el Museu de Belles Arts de València amb un acte commemoratiu on es ressaltarà la importància de la creació del Jardí d’Aclimatació per al desenvolupament agrari valencià.
A partir de novembre, començarà un cicle de conferències que comptarà amb ponents com Elena Cebrián, que és també presidenta del Consell Rector de l’IVIA, o Salvador Zaragoza, excoordinador del Centre de Citricultura i Producció Vegetal de l’IVIA.
Així mateix, s’ha organitzat l’exposició itinerant ‘Passat, present i futur de la investigació a l’IVIA’, que el seu objectiu és mostrar de manera senzilla el passat, present i futur de la investigació i la innovació en l’àmbit agroalimentari valencià dut a terme per les diverses institucions que són l’origen de l’actual IVIA. La mostra està programada a València, Castelló i Alacant.
A més, per a tot aquell que vulga aprendre sobre les activitats que desenvolupa l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, l’1 de desembre se celebrarà una jornada de portes obertes en la seua seu a Montcada.
Els actes conclouran el mes de gener amb un debat sobre el futur de la producció d’aliments en la Comunitat Valenciana. Es tractaran, entre altres temes, quins seran els nous reptes en matèria agroalimentària als quals haurem d’enfrontar-nos els valencians en els pròxims anys i cap a on haurà de dirigir-se la investigació en aquestes matèries.
Orígens Els orígens de l’actual IVIA, un dels centres d’investigació agrària més importants del món, es remunten a 1868 amb la creació per part de la Junta Provincial Revolucionària del Jardí Provincial d’Aclimatació. En 2018, per tant, es compleixen 150 anys de la creació de la primera institució predecessora de l’IVIA.
El canvi de règim, que va tindre lloc com a conseqüència del derrocament d’Isabel II al setembre del 68, va afavorir que al mes següent la triomfant Junta Provincial Revolucionària del nou govern declarara als antics Jardins del Real (actualment els Jardins de Vivers) com a lloc d’establiment per als Jardins d’Aclimatació. Aquests van tindre el seu apogeu en l’Espanya Il·lustrada, a fi de donar a conèixer i experimentar amb plantes procedents d’altres llocs, especialment d’Amèrica i Filipines.
El que va començar sent un xicotet recinte per a l’aclimatació de nous cultius i experimentació de naixents tècniques agràries, s’ha transformat en un conjunt d’edificis on treballen al voltant de 400 persones i que estan dotats de les més modernes tecnologies i de camps d’experiències, distribuïts per tota la Comunitat Valenciana.
Va ser el 13 de Març de 1991 quan les Corts Valencianes van aprovar la Llei 4/1991 per la qual es creava l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries com a entitat autònoma de la Generalitat Valenciana. En l’actualitat el centre presenta diverses línies d’actuació per a fer front als reptes socials de la Comunitat.
Desset anys després, la nova llei que prepara actualment la Conselleria passa a denominar-se avantprojecte de llei per a la generació de coneixement i desenvolupament sostenible agroalimentari. En aquest context s’incardina l’IVIA, com a centre d’investigació que adquireix un nou paper dinamitzador del conjunt d’agents que intervenen en la generació i aplicació d’aquest coneixement, això és, el sector agroalimentari, la societat, els consumidors, i amb un enfocament de cadena.
“Volíem que aquesta llei servira per a crear un nou marc que es basa fonamentalment en l’impuls que pot donar l’IVIA recopilant tota l’experiència i el saber fer de punts investigadors, experts, tècnics i personal de laboratori i personal administratiu de l’institut”, ha exposat la consellera.
S’aposta per establir una planificació estratègica en matèria de coneixement agroalimentari generat en la Comunitat Valenciana (investigació, formació i transferència-divulgació-assessorament). Es pretén doncs vincular a l’IVIA amb els objectius del Consell i la Conselleria d’Agricultura a través d’instruments de planificació estratègica.
Tot això amb tal de donar resposta i connectar, en el global, amb els reptes socials i grans desafiaments agroalimentaris com el canvi climàtic o l’accés als recursos naturals. I en el local, aconseguir una producció de qualitat i sostenible, fomentar el desenvolupament rural i l’equilibri territorial, i enllaçar els serveis de l’agricultura al medi ambient aportant i donant valor a qui produeix els aliments.
Nous reptes Algunes de les aportacions de l’IVIA als reptes socials del nostre temps van encaminades a la reducció del consum d’aigua en agricultura com la creació de pautes de reg. També es treballa amb tal de reduir la contaminació dels aqüífers per la fertilització nitrogenada. Una altra línia d’actuació va encaminada a augmentar la resiliència enfront del canvi climàtic a través, per exemple, d’estudis sobre l’efecte que produeix est en l’agricultura mediterrània.
L’economia circular o la reducció de l’ús de productes fitosanitaris i el suport a la producció ecològica són altres temes que formen part de l’ocupació de l’institut. També es treballa en l’obertura a nous mercats i en la conservació de recursos genètics ramaders i benestar animal.
- Te recomendamos -
