L’estudi científic de l’Invassat sobre les condicions laborals de les cambreres de pis servirà de model per al Ministeri d’Ocupació. Aquesta ha estat una de les conclusions de la Mesa per la Qualitat en l’ocupació del sector turístic que ha tingut lloc hui a Madrid.
Així, a la reunió en la qual han participat els agents socials, les autonomies i representants del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, i a la que ha assistit la directora general de Treball, Cristina Moreno, s’ha acordat la realització d’un estudi sobre les malalties professionals de les cambreres basat en el ja fet a la Comunitat Valenciana.
Cal recordar que la Comunitat Valenciana ha estat la primera autonomia en realitzar un estudi científic amb l’objectiu de comprovar les condicions de treball, especialment de caràcter ergonòmic, associades al lloc de treball de les cambreres de pis del sector hoteler. Més concretament, s’han visitat 192 centres de treball que suposen el 42% dels hotels de 3, 4 i 5 estreles de la Comunitat.
Així mateix, la Mesa per la Qualitat del Turisme ha acordat que la síndrome del túnel carpià siga reconeguda com a malaltia professional per a l’activitat de les cambreres de pis.
La directora general de Treball, Cristina Moreno, ha destacat la satisfacció del govern valencià perquè el govern espanyol reconega les malalties professionals relacionades amb l’exercici laboral que realitzen les cambreres de pis i ha recordat que la Comunitat Valenciana va estar la primera autonomia a reconéixer la situació d’aquest col·lectiu professional en una reunió celebrada en maig de l’any passat.
Moreno ha ressaltat que el del Invassat va ser “un informe capdavanter a tot l’Estat”. “Vam aportar el primer document científic relacionat amb aquesta realitat i ara podrà esdevindre una guia per a la resta d’autonomies, ha explicat.
Per a la realització d’aquest informe, l’equip tècnic de l’Invassat va comptar amb la col·laboració de les empreses hoteleres, les pròpies cambreres de pis i representants sindicals.
Situació actual del sector hoteler valencià De l’informe es desprèn que predomina la contractació de cambreres de pis com a personal propi de l’hotel, sent únicament un 10% dels hotels els que fan un ús d’empreses de serveis o empreses de treball temporal de manera exclusiva.
L’equip tècnic de l’Invassat ha conclòs que pràcticament la totalitat de les funcions dutes a terme per les cambreres de pis impliquen postures forçades com a factor de risc ergonòmic a causa d’arrossegaments en la manipulació de carros de neteja, carros de roba neta i “amenities”, transport de càrregues a més d’un metre (material de neteja, roba de llit, forces aplicades per a escórrer utensilis de neteja, moviments repetitius en la neteja de vidres o mampares i manipulació manual de càrregues (poals d’aigua, etc.)
En relació al sistema de gestió de la prevenció implantat als hotels, s’observa que en línies generals, la meitat dels hotels no realitza les avaluacions ergonòmiques específiques de cada factor de risc, segons criteris del INVASSAT-ERGO.
Pel que fa als factors de risc psicosocials associats al lloc de treball, cal destacar que en el 80% dels hotels visitats existeix la percepció de falta d’autonomia temporal (el ritme de treball ve imposat per la tasca, sense haver possibilitat de gestionar el seu temps) i en un 57% es percep insatisfacció amb el contingut del treball (la feina es monòtona i repetitiva). De la documentació requerida als centres de treball, tan sols un de cada quatre hotels visitats disposava d’avaluació de factors psicosocials.
Per altra banda, el 65% de les cambreres de pis no manifesta alteracions de salut que poden estar associades a factors de risc psicosocials. Un 18% de les cambreres de pis presenta alteracions de salut que ser associades a factors de risc psicosocials. El 17% restant romandria en una situació intermèdia.
Considerant les molèsties percebudes per les cambreres de pis, el 66% d’elles percep molèsties en la zona dorsal i lumbar de l’esquena, seguides per molèsties en muscles, braços i coll, que estan per damunt del 50%. Prop de la meitat sofreix molèsties en avantbraços, el canell i mans així com en cames i peus. Finalment, i amb un percentatge inferior, es perceben molèsties en els genolls, el maluc i peus. Aquestes molèsties augmenten en proporció a l’edat i a l’antiguitat en el lloc de treball.
Per últim, l’Invassat ha proposat una sèrie de bones pràctiques que millorarien la salut laboral d’aquest col·lectiu. Així, a escala tècnica, proposa llits elevables, amb rodes i el canvi en l’instrumental de treball amb pals telescòpics, cinturons per a dur objectes, escombres aspiradores en llocs de convencionals, poals amb sistema d’escórrer i retenidors de portes. A nivell organitzatiu, proposa una distribució del treball per punts que permeta una organització més equitativa., a més de controlar de forma més efectiva la quantitat de treball assignat a cada treballadora i la utilització de dades més pràctiques.
Així mateix, proposa un sistema de fregat amb tiràs. D’aquesta manera s’eliminaria l’ús del pal de fregar i, per tant, la torsió del canell per a escórrer així com la manipulació dels poals d’aigua, que s’incorpore la figura del mosso d’habitacions com a suport a les cambreres de pis i l’organització del treball en parelles.
- Te recomendamos -
