El president de la Diputació de Girona i del Patronat Costa Brava Pirineu de Girona, Pere Vila, ha participat aquest matí, juntament amb Joaquim Salvi, rector de la UdG, i Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, a la inauguració del III Congrés Català de Cuina, que ha tingut lloc al Parc Científic de la UdG.
Pere Vila ha destacat que «Catalunya és una potència gastronòmica mundial, i la cuina gironina, un motor econòmic i cultural. Exportem a l’exterior (productes, receptes, cuiners, mètodes, etc.) i ens reconeixen i identifiquen arreu». I tot seguit ha remarcat: «És per aquest motiu que cal seguir potenciant aquesta activitat econòmica, social i cultural que tant beneficia el nostre territori i ens projecta a l’exterior amb esdeveniments com aquest congrés».
Pere Vila també ha assenyalat la tasca que fa el Patronat de Turisme, en col·laboració amb organismes públics, empreses, associacions i productors, per convertir la demarcació en una destinació turística enogastronòmica de primer odre mundial. A més, ha recordat el treball que s’està fent des del segell de qualitat Girona Excel·lent, creat per la Diputació de Girona amb l’objectiu d’impulsar, fomentar i difondre en l’àmbit estatal i internacional els productes agroalimentaris gironins de més alta qualitat.
El congrésEl congrés és un espai d’anàlisi i reflexió sobre el que ha esdevingut la cuina catalana durant els últims 25 anys i sobre quina és la situació actual del món de la cuina en l’àmbit professional, social, cultural i turístic. Alhora, és un instrument per respondre a la necessitat de consolidar aquesta fórmula d’èxit, millorar-la i garantir-la per a les properes dècades. L’esdeveniment promou un procés obert de debat, d’intercanvi d’idees i de resposta als grans reptes de la cuina catalana, tractant tots els aspectes diferencials de la cultura culinària i del patrimoni cultural, a partir de la realitat del sector culinari i gastronòmic d’avui. Els objectius que es proposa assolir el congrés són:- Consolidar la cuina catalana en el seu lideratge mundial- Definir el mapa dels actors de la cuina i la gastronomia catalana- Definir i impulsar l’estratègia de país de cara a l’Horitzó Gastronòmic 2025Els continguts del congrés s’han agrupat en cinc elements centrals o eixos de debat. 1. Cultura i patrimoni culinariEl Patrimoni Cultural Immaterial en l’àmbit de la cuina: coneixements i tradicions que configuren la cuina catalana i l’alimentació. Història de la cuina catalana: evolució i moments de lideratge a escala europea. Vinculació de la cuina amb altres disciplines culturals i artístiques. Cuina, producte i identitat. Cuina i cultura de la salut. Cuina i transformació del turisme. La candidatura de la cuina catalana a la UNESCO. Bones pràctiques de la cuina catalana per a la salvaguarda de la cuina tradicional. 2. La gastronomia com a motor cultural i socioeconòmic de CatalunyaDefinició de gastronomia. La gastronomia com a aparador cultural i turístic. La influència de la gastronomia en l’economia catalana. La gastronomia i la imatge de Catalunya. Anàlisi territorial de l’oferta gastronòmica. Marques turístiques vinculades a la gastronomia. Tendències de futur.3. El paper del cuiner com a promotor de la cuina catalanaLa creativitat del cuiner com a element evolutiu de la cuina. El cuiner com a motor d’innovació oberta. La recerca culinària. La imatge internacional dels cuiners catalans i l’evolució de la cuina catalana. Noves oportunitats de l’emprenedoria culinària. 4. El coneixement culinari a Catalunya, qualitat de producte i innovació aplicada a la cuinaEl coneixement culinari i l’educació superior i professional. L’estandardització i la gestió del coneixement culinari i gastronòmic. La terminologia a l’àmbit gastronòmic. El restaurant com a generador de coneixement i innovació en la cuina creativa catalana. La cuina i la indústria agroalimentària. Estat de la professionalització en cuina. Qualitat de producte. El cuiner i el productor, una nova aliança. Nous àmbits científics: gastronomia computacional, gastronomia nutricional i la salut, gastronomia molecular (ciència i cuina), i neurogastronomia. Innovació tecnològica i cuina.5. Cuina i societat: la transversalitat de la cuina catalanaL’economia social i la cuina. La cuina com a eina de transformació, cohesió i integració de persones amb fragilitats. La cuina de proximitat i el desenvolupament local. Responsabilitat social de la cuina catalana. Com evitar el malbaratament alimentari. Sostenibilitat, responsabilitat i humanitat. Actius de futur en la cuina. Comunicació i cuina.
- Te recomendamos -