Aquest divendres, 4 de maig, ha tingut lloc la jornada de formació sobre els deu anys de la Llei del dret a l’habitatge a Catalunya, amb l’objectiu de fer un balanç de l’aplicació de la norma, en concret en l’àmbit de les comarques gironines, i detectar les oportunitats que hi ha avui dia d’aplicar-la millor a través d’algunes qüestions clau. Enguany fa deu anys que es va aprovar la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, una norma molt destacable en aquest àmbit a Catalunya, ja que per primer cop el regula a casa nostra de forma àmplia. Coincidint amb l’efemèride, des de la Diputació de Girona, l’Observatori DESC i l’Institut de Recerca TransJus (Universitat de Barcelona), han preparat aquesta formació adreçada a professionals, investigadors, societat civil i, especialment, càrrecs públics i personal de l’Administració en l’àmbit de l’habitatge.
Fermí Santamaria, vicepresident i diputat d’Habitatge de la Diputació de Girona, ha presentat aquest matí la jornada de formació dintre del Pla de Formació d’Habitatge 2018. També hi han assistit Juli Ponce, director de l’Institut de Recerca TransJus, i Marco Aparicio, president de l’Observatori DESC.
En l’acte de presentació de la jornada, el vicepresident de la Diputació de Girona, Fermí Santamaria, ha assenyalat que «més enllà de les múltiples valoracions _totes necessàries_ que es puguin fer sobre el funcionament de la Llei, no hi ha dubte que és el moment de fer-ne balanç». Segons ha explicat Santamaria, «la Llei és molt completa perquè, tot i que no es va redactar en el moment de la crisi, planteja les problemàtiques que han anat sorgint i conté algunes eines que s’han pogut desplegar, com posar sobre la taula que un habitatge buit (segons la definició de la Llei) és el resultat de fer-ne un mal ús, incomplint la funció social de l’habitatge, que es considera un servei d’interès general».
La tècnica d’Habitatge de la Diputació de Girona, Anna Pla, amb la ponència «Radiografia de les polítiques públiques d’habitatge a les comarques gironines», ha destacat que amb aquesta Llei van madurant les polítiques d’habitatge i ajuda les administracions a treballar en temes d’ocupacions irregulars, en la qualitat del parc d’habitatge, el mal ús que se’n fa i l’habitatge buit».
També Juli Ponce, catedràtic de dret i director de l’Institut de Recerca TransJus, ha fet el balanç normatiu i territorial d’aquest deu anys: «L’habitatge té molt a veure amb la ciutat, amb la segregació urbana, la segregació espacial i escolar. La manca d’habitatge assequible genera molts problemes a les ciutats».
En la segona taula de la jornada s’ha debatut com els municipis poden utilitzar la Llei del dret a l’habitatge. Des de l’Ajuntament de Terrassa han parlat de la mobilització d’habitatges buits dels grans tenidors i com la perseverança per la lluita dels drets dona els seus fruits. Pablo Feu, advocat i assessor d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, ha remarcat les problemàtiques socials, la manca d’explotació de la Llei del dret a l’habitatge i la tensió de la confluència dels drets amb el factor de producció econòmica. Núria Colomé, arquitecta i urbanista de la Cooperativa Celobert i especialista en polítiques d’habitatge, ha reflexionat sobre el tipus d’habitatge que es projecta, com es prioritza el sòl urbà consolidat, i l’ús d’instruments existents.
El Departament d’Habitatge de la Diputació de Girona ha organitzat aquesta jornada de formació tenint en compte que, després de deu anys d’aplicació de la Llei, és el moment de valorar en quina mesura ha ajudat a cobrir les necessitats que van ocasionar-ne la promulgació. La Llei del dret a l’habitatge de Catalunya és la primera d’aquestes característiques en el nostre país que va néixer amb la voluntat de respondre a unes necessitats clares: – El boom immobiliari i l’expansió de les ciutats. – L’augment progressiu del preu d’un bé de primera necessitat com és l’habitatge. – L’oferta insuficient d’habitatges de lloguer. – El fracàs de les polítiques d’habitatge tant a Espanya com a Catalunya. – La urgència d’adoptar normes en l’àmbit de l’habitatge més adequades als temps que estem vivint.
Al llarg de la jornada s’ha constatat que la Llei 18/2007 es presenta amb uns objectius definits que es recullen en el preàmbul i es reflecteixen en bona part dels articles. Són, entre d’altres: – La creació d’un parc específic d’habitatges assequibles que permeti atendre les necessitats de la població que necessita un allotjament. – La regulació de la manera més rigorosa possible de l’habitatge amb protecció oficial a Catalunya amb l’objectiu que, en el termini de vint anys, el 15 % dels habitatges principals existents es destinin a polítiques socials.- La impulsió de polítiques concertades amb els agents d’iniciativa social o privada que actuen sobre el mercat lliure de l’habitatge. La jornada de formació ha servit no només per fer un balanç de la primera dècada d’aplicació d’aquesta Llei, sinó també per qüestionar les actuacions que s’han realitzat i posar sobre la taula les oportunitats de millora que es tenen en l’actualitat. A la formació d’avui hi han assistit unes trenta persones entre personal tècnic i administratiu, càrrecs electes dels ajuntaments i consells comarcals, entitats i professionals de les comarques gironines que tenen relació amb l’àmbit de l’habitatge.
Més informació L’Observatori DESC és una plataforma d’entitats i persones creada el 1998 amb l’objectiu de mostrar que tant els drets civils i polítics _dret a la llibertat d’expressió, a la vida, al vot, etc._ com els drets econòmics, socials, culturals i ambientals _dret a l’habitatge, al treball, a l’educació, a la salut i a l’alimentació_ són drets fonamentals de totes les persones. Un dels seus camps d’expertesa principals és el del dret a l’habitatge, un àmbit en el qual treballa en coordinació amb altres entitats i moviments socials, administracions, professionals, experts i xarxes d’àmbit internacional i local a través de la formació, l’elaboració d’estudis i material divulgatiu, i la interlocució i l’assessorament a administracions públiques i organitzacions. TransJus és un institut de recerca de la Universitat de Barcelona amb seu a la facultat de dret, en el qual més de seixanta investigadors acadèmics i col·laboradors de totes les àrees del dret, la criminologia, la gestió i l’administració pública, les relacions laborals i les ciències polítiques, en col·laboració amb la societat, troben un espai transdisciplinari per unir sinergies i afrontar problemes mitjançant seminaris, congressos, jornades, debats, publicacions de diferent tipus i projectes de recerca conjunts amb la integració en xarxes internacionals.
- Te recomendamos -
